El raonador del ciutadà, Xavier Cañada, ha remarcat durant la seva compareixença al davant de la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals per exposar l'informe del 2025, que l'enduriment dels criteris per reagrupar fan molt difícil que les famílies es puguin acollir a aquest procés i ha demanat que es faci una aplicació "individualitzada" de la norma i "s'evitin automatismes" especialment per vetllar per la protecció dels menors.
D'aquesta manera durant la seva compareixença el raonador ha anat desgranant les temàtiques que ha tractat en els 443 expedients (un 38,5% més) que ha rebut al llarg del 2025. En l'apartat d'infància ha apel·lat que s'avanci cap a un model de major acolliment familiar potenciant per exemple l'acolliment especialitzat i també que es prioritzi la prevenció, per evitar haver d'arribar als casos de menors desemparats. Si bé la magnitud del fenomen es manté estable (60 casos l'any passat enfront dels 63 de l'anterior) el raonador ha posat el focus en el fet que molts es troben en situació d'institucionalització i ha defensat que cal potenciar l'acolliment.
El segon problema en matèria la infància en què ha posat el focus és en el reagrupament. Pel que fa a l’enduriment de la normativa ha manifestat que han "trobat a faltar un règim transitori" i ha demanat que es tinguin en compte un seguit de recomanacions com són que es prioritzi l'interès del menor, que s'evitin aplicacions literals de la llei, que es valori una alternativa o que es reforci legislativament la unitat familiar. El raonador ha manifestat que hi ha hagut un increment de casos que ha rebut bàsicament pel canvi legislatiu i el que ha volgut és "deixar clar que no qüestionem les polítiques públiques en temes d'immigració, sinó que qüestionem la protecció dels menors, que és aquella matèria, aquella competència, que a nosaltres ens pertoca". I precisament per a aquesta protecció ha demanat que "s'individualitzi, que es miri la proporcionalitat de la mesura, que s'atengui a les circumstàncies", ja que fins i tot hi ha certs casos en què "els nens han passat més temps a Andorra que en el seu país d'origen". I precisament la magnitud del problema, en què "tampoc estem parlant d'una xifra estratosfèrica", pel fet que seria una trentena de casos, fa que es pugui entrar en aquest cas per cas, ha defensat el raonador, que ha remarcat que aquesta aplicació està comportant problemes per a la "integració i la cohesió" perquè per a persones que es puguin trobar en aquesta problemàtica cal preguntar-se "Què li podem oferir com a país?". "Evidentment que la llei és la llei, la llei s'ha de complir. Ara bé, estem parlant, en molts casos, d'una casuística que era prèvia a l'aprovació d'aquesta llei i, per tant, un règim transitori, almenys des del nostre punt de vista, ens hauria agradat que hi hagués hagut". I qüestionats pels mitjans de comunicació sobre si s'és encara a temps de fer alguna cosa, ha manifestat que això correspon al Consell General respondre-ho, però ha exposat que és "salvable" i que les recomanacions que ha fet van precisament en el sentit de "salvar la llei", perquè s'apliqui amb criteris de "proporcionalitat, de veure cas per cas, d'individualització, de trobar mesures menys lesives".
L'habitatge, un problema transversal
La compareixença del raonador ha estat "una radiografia de les inquietuds" que afecten la societat, i en aquest sentit Cañada ha iniciat la seva intervenció explicant que les queixes no són "només expedients" sinó que són "una eina d'alerta primerenca" per identificar problemes abans no esdevinguin estructurals. I com era d'esperar l'habitatge ha estat una de les qüestions que han aflorat en la comissió. Si bé Cañada ha destacat que no té competències per mediar en aquests casos i que es deriven a l'Institut Nacional de l'Habitatge ha destacat que la inversió estrangera i els intermediaris han tingut un paper important en l'encariment de l'habitatge i, per conseqüència, en l'increment de la problemàtica. I ha alertat de les conseqüències que hagi passat a tenir "una dimensió financera i inversora". Aquesta situació, sumada al problema del creixement: "El problema no és el creixement és el desequilibri", ha manifestat, fan que s'hagi de plantejar quin model de país es vol. "Si no es defineix correctament quin país es vol és difícil saber on està el topall" de creixement, ha respost a preguntes del president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, sobre el seu parer sobre les mesures per controlar el creixement. I ha alertat que aquest creixement porta a una certa tensió dels serveis públics, com la sanitat o l'educació que malgrat que l'executiu intenti pal·liar planteja el repte que es faci una planificació a llarg termini, segons Cañada, més enllà de les solucions immediates. D'aquesta manera, ha manifestat que en casos com la sanitat el problema que s'està donant és que professionals que voldrien venir a treballar a Andorra es fan enrere pel cost de l'habitatge. Un problema que es trasllada també a l'educació o a l'àmbit assistencial. En aquest sentit, i en l'atenció a la discapacitat, ha demanat més recursos i qüestionat per la consellera demòcrata Carolina Puig, ha posat l'exemple de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, a la qual li costa retenir el personal percisament pel problema habitacional. "Hem rebut queixes per la rotació", ha manifestat.
Preguntat sobre si s'han incrementat les queixes per la descongelació (una qüestió que ha plantejat el conseller socialdemòcrata Pere Baró) ha destacat que encara és aviat perquè la llei tot just acaba de veure la llum. I quant a la pregunta de si tenen més queixes de famílies monoparentals per l'enduriment de les mesures, el raonador ha manifestat que cal "contextualitzar" la problemàtica, ja que si bé hi ha famílies que queden fora de les ajudes perquè no destinen el 30% del salari a l'habitatge, es planteja la qüestió no de què s'hagin d'incrementar les ajudes a l'habitatge sinó "com es protegeix la família", és a dir, com les administracions "ajuden a tirar endavant els fills" i en aquest sentit ha manifestat que "el concepte de família de vegades queda en segon pla" i ha demanat una "política unitària i forta per incrementar la taxa de fecunditat" per exemple amb l'homogeneïtzació de preus de les guarderies.
Problemes de futur
Precisament un dels problemes futurs que veu Cañada són les dificultats de les famílies monoparentals "per mantenir-se, per sostenir-se" i un altre sobre el qual ha alertat és el de persones que tenen deutes i que es troben amb la "incapacitat" d'obrir un compte bancari, amb els inconvenients que això els comporta. Ho ha explicat a preguntes de la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, a la qual ha explicat també que s'està negociant amb Andorran Banking i alguna entitat per mirar de trobar una solució.
I en el marc d'un altre dels eixos d'actuació de la institució, Cañada ha defensat que una justícia "efectiva ha de ser accessible" i també "capaç de respondre en un temps raonable".
