El llibre 'Les Cosenyores d’Andorra', dels historiadors Claudine Pailhès i Carles Gascón, s’ha presentat aquest divendres a l’església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell, en un acte que ha reivindicat el paper de les quatre dones que van exercir com a cosenyores d’Andorra al llarg de la història. La presentació ha servit també per cloure la quinzena edició del cicle 'Desenterrant el passat', que enguany s’ha centrat en la candidatura a la UNESCO dels Testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra.
La publicació neix d’una iniciativa del Consell General del Principat d’Andorra, que n’ha assumit l’edició, i constitueix un exemple de cooperació transfronterera en l’àmbit de la recerca històrica, ja que vincula dos historiadors dels dos vessants del Pirineu en un projecte estretament relacionat amb la història andorrana.
El llibre aborda les figures d’Isabel de Foix-Castellbò, Caterina I de Navarra, Germana de Foix i Joana III de Navarra, les quatre dones que han exercit com a cosenyores d’Andorra. Cadascuna amb les seves particularitats, van assumir aquesta condició en virtut dels càrrecs que ostentaven i van compartir la titularitat del cosenyoriu andorrà amb els respectius bisbes d’Urgell.
El text posa en relleu que, des del Pariatge del 1278 fins a l’actualitat, la relació històrica de titulars del cosenyoriu suma 109 noms, dels quals únicament quatre corresponen a dones. A més, tres d’aquestes quatre cosenyores van ser també vescomtesses de Castellbò, un fet que les vincula directament amb la història local.
Durant la presentació, el coautor Carles Gascón ha destacat que les trajectòries d’aquestes dones tenen interès tant des del punt de vista històric i sociològic, pel fet d’haver ocupat espais de poder a finals de l’edat mitjana i principis de l’edat moderna, com per les seves pròpies històries personals. En aquest sentit, ha explicat que dues de les cosenyores, que eren cosines, mantenien una relació molt tensa.
Gascón ha assenyalat que l’obra permet aprofundir en el paper de la dona en les estructures de poder de l’època i, alhora, en la vinculació d’aquestes figures amb el territori pirinenc. L’historiador ha remarcat que les seves vides van estar marcades per episodis que ajuden a entendre el context polític i les relacions de poder del moment, com també els qüestionaments que va viure la continuïtat del cosenyoriu andorrà.
Recuperar el paper de les dones en la història d’Andorra
Per la seva banda, el síndic general, Carles Ensenyat, ha reivindicat la importància de recuperar la presència de les dones en la història política i institucional del país. Durant la seva intervenció, ha recordat que Isabel de Foix-Castellbò, Caterina I de Navarra i Joana III de Navarra no van ser figures anecdòtiques, sinó que van exercir com a cosenyores i van participar en la transmissió de drets i responsabilitats que va contribuir a configurar el coprincipat.
Ensenyat ha considerat que recuperar aquestes trajectòries permet oferir una visió "més completa, més precisa i, per tant, més justa" de la història andorrana. També ha destacat que aquestes dones van actuar com a transmissores de patrimoni, impulsores d’aliances, facilitadores de pau i defensores dels drets i privilegis dels andorrans.
Així mateix, ha posat en relleu el valor de la cooperació entre historiadors de les dues bandes dels Pirineus i els vincles històrics i institucionals entre Andorra i França. En aquest context, ha agraït la implicació dels autors i de les institucions que han fet possible la publicació i ha recordat que el coprincipat és "una institució viva, garantia de la nostra independència".
Una edició centrada en el patrimoni del Coprincipat
La presentació, organitzada amb la col·laboració del Bisbat d’Urgell, el Consell General del Principat d’Andorra i el Consell Departamental de l’Arieja, s’ha emmarcat en la quinzena edició del cicle 'Desenterrant el passat'.
La programació d’enguany ha girat al voltant de la candidatura a la UNESCO dels Testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra, amb un conjunt de conferències i activitats vinculades al coneixement de la història i el patrimoni de l’Alt Urgell.
El cicle se celebra cada any durant el mes d’octubre i està impulsat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.
Aquesta edició compta amb un cofinançament del 65% de la Unió Europea, en el marc del programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027), que té com a objectiu reforçar la integració econòmica i social de la regió fronterera.
Foto: Andrea Trujillo / ANA El síndic general, Carles Ensenyat, durant la presentació del llibre 'Els Cosenyores d’Andorra'.
Cultura
El llibre ‘Les Cosenyores d’Andorra’ recupera el paper de quatre dones en la història del coprincipat
