El nou POUP eleva fins al 30% la cessió de sòl per dotar la parròquia de més espai públic

El pla d’urbanisme redueix un 40% de mitjana l’edificabilitat, limita les alçades i incorpora noves eines per afavorir l’habitatge assequible

El Comú d’Andorra la Vella ha presentat aquest dimarts el nou Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP), que planteja un canvi en el model de creixement de la parròquia amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats actuals i futures de la ciutadania. Entre les principals novetats, els cònsols, Sergi González i Olalla Losada, han destacat que el nou planejament eleva del 15% al 30% la cessió de sòl al fons de vall, amb la voluntat de disposar de més terreny públic per donar resposta a necessitats com nous equipaments, zones verdes o habitatge assequible.

“Créixer en quantitat i no disposar dels espais necessaris és perillós per a la qualitat de vida de la ciutadania. Per això apostem per utilitzar el màxim de cessió que ens permet la llei i planificar avui els espais que necessitarem demà”, ha exposat González. El cònsol major ha remarcat que el nou planejament també especifica quins terrenys s’obtindran i en defineix els usos, amb la previsió de destinar-los a espais verds, places, aparcaments, habitatge o altres equipaments i espais multiús en funció de les necessitats de la parròquia. “És un compromís ferm de cap a on volem anar i una assegurança per a les noves generacions”, ha puntualitzat.

Una altra de les principals mesures del nou POUP és la reducció de l’edificabilitat, que disminueix un 40% de mitjana al conjunt de la parròquia. Aquesta disminució no s’aplica de manera homogènia, sinó que s’adapta a les característiques i al potencial de creixement de cada zona. Així, al fons de vall se situa entre el 15% i el 25%, als vessants mitjans entre el 30% i el 40%, i a les parts altes arriba a situar-se entre el 50% i el 65%. “No volíem fer una reducció general per a tota la parròquia; havíem de ser conscients dels volums de creixement de cada espai”, ha assenyalat González.

Un dels exemples més significatius d’aquest canvi de model és la Comella, que passa a definir-se com una zona de baixa densitat. Mentre que el planejament del 2017 permetia un potencial de fins a 5.000 habitatges, el nou POUP redueix aquesta capacitat fins als 500 habitatges, és a dir, un 90% menys, limitant així el desenvolupament urbanístic en una zona especialment sensible de la parròquia.

El canvi de model també es trasllada a les alçades i a la configuració dels edificis. El document redueix les alçades màximes previstes i aposta per una menor continuïtat edificada, amb l’objectiu de generar més espai entre edificis i una trama urbana més oberta. Així, en zones on el planejament anterior permetia arribar fins a les 15 plantes, ara es limita l’alçada a un màxim de 7 plantes, afavorint una ocupació menys densa i amb més espai lliure.

Més verd i protecció de l’entorn

El Parc Central és un altre dels espais on el nou POUP modifica de manera significativa el planejament anterior. Quan es desenvolupi urbanísticament la zona, el nou planejament garantirà l’ampliació del parc i una menor pressió edificatòria al seu entorn. Així, la superfície destinada a zona verda passarà dels 12.760 als 17.964 metres quadrats, mentre que l’edificabilitat prevista es reduirà dels 211.771 als 163.683 metres quadrats i l’alçada màxima dels edificis passarà de les 15 plantes a entre 8 i 10. “Tenim un espai que hem de preservar i amb aquest nou POUP fem un pas endavant per garantir el pulmó verd de la parròquia i del país”, ha manifestat González. El desenvolupament de la zona també preveu la construcció d’un aparcament soterrat.

La protecció de l’entorn natural s’estén també al conjunt de la parròquia amb la definició d’una anella verda que connectarà els barris i els diferents espais naturals i urbans. El nou planejament incorpora el Parc Fluvial del Valira i situa el riu com un dels principals eixos vertebradors, amb la voluntat de recuperar-lo com un espai de passeig, connexió i vida ciutadana. “Connectem les zones verdes i també fem del riu un eix vertebrador”, ha assenyalat Losada.

La cònsol també ha explicat que el document reforça la protecció dels recs, entesos com a elements naturals, històrics i identitaris de la parròquia. En aquest sentit, estableix franges lliures d’edificació d’entre 20 i 25 metres i limita l’alçada dels edificis pròxims per preservar-ne la visibilitat. “Els recs són molt importants per a nosaltres i, per això, incorporem mesures per evitar que les noves construccions els acabin tapant”, ha remarcat.

Noves eines per ordenar el creixement

En matèria d’habitatge, el POUP incorpora una nova eina urbanística per afavorir la creació d’habitatge assequible amb la implicació del sector privat. Així, al fons de vall, els plans parcials podran disposar d’un 10% addicional d’edificabilitat sempre que aquest increment es destini a habitatge assequible. A aquesta mesura se suma la previsió de destinar sòl públic a aquesta finalitat, amb un potencial total per generar 1.600 nous habitatges a preu assequible. “Incorporem una nova mesura per continuar posant el nostre gra de sorra per revertir la crisi de l’habitatge incentivant la implicació dels privats”, ha explicat Losada.

El document també estableix nous criteris per ordenar el desenvolupament de les grans superfícies comercials. En aquesta línia, no s’autoritzaran nous projectes de més de 2.500 metres quadrats fins que es disposi d’un estudi específic d’aquesta activitat. “No per crear més centres comercials tindrem més creixement. Hem de pensar quines infraestructures volem i apostar per aquelles que ens aportin un valor afegit”, ha exposat González.

En el vessant més tècnic, Mònica Beguer i Helena Cruz, de Territoris XLM i integrants de l’equip redactor del POUP, han detallat com els resultats de la diagnosi i els 11 reptes identificats s’han traslladat al nou document a través de 8 directrius estratègiques, articulades al voltant de tres grans principis: habitabilitat, identitat i sostenibilitat. També han posat sobre la taula la comparativa entre el planejament del 2017 i el nou document i l’impacte del canvi de model sobre el dimensionament de la parròquia. Entre les principals dades, les arquitectes han destacat que el potencial total de població es redueix un 42%, passant de 76.500 a 44.500 habitants. Alhora, el sòl destinat a zones verdes passa d’1 a 4,3 metres quadrats per habitant, mentre que el destinat a equipaments augmenta de 3 a 7 metres quadrats per habitant.

Finalment, els cònsols han remarcat que el conjunt de mesures que incorpora el nou POUP respon a un canvi en la manera de planificar el creixement de la parròquia, amb menys pressió urbanística, més espai públic, més eines per afavorir l’habitatge assequible i una major protecció de l’entorn natural. “Passem d’un creixement quantitatiu a un urbanisme centrat en valors. Volem una parròquia pensada per a les persones i preparada per als reptes del futur”, han conclòs.

Cal recordar que l’elaboració del nou POUP ha comptat amb un ampli procés de participació ciutadana, que ha permès incorporar les necessitats i prioritats expressades pels diferents col·lectius de la parròquia. El procés ha inclòs 1.221 respostes a l’enquesta ciutadana, la participació d’infants, joves i gent gran, i la constitució del Consell Consultiu i la celebració de quatre tallers deliberatius per treballar sobre els principals reptes i el futur urbanístic d’Andorra la Vella.