El compromís amb la celebració d’un referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea es manté entre els principals actors que formen part del Pacte d’Estat, tot i els interrogants sobre quan podrà tenir lloc la consulta. La presentació del reglament que ha de regular el referèndum ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si la votació ciutadana arribarà abans de les pròximes eleccions generals, però els representants polítics presents han defensat que la consulta continua formant part del full de ruta. El cap de Govern, Xavier Espot, ha assegurat durant la presentació del reglament sobre el referèndum consultiu que l’aprovació del reglament és una mostra que l’executiu manté el compromís amb el referèndum i ha rebutjat que hi hagi voluntat de renunciar-hi. "No hauríem pas gastat temps i recursos a fer un reglament si nosaltres ens volguéssim desdir d’aquest compromís", ha afirmat.

Espot, però, ha admès que encara no es pot determinar quan es podrà celebrar la consulta, ja que el calendari dependrà dels passos pendents en el procés europeu. En concret, ha assenyalat que caldrà esperar la signatura de l’acord per part dels 27 estats membres i la posterior ratificació del Parlament Europeu. En aquest sentit, el cap de Govern ha apuntat que, si els terminis no permeten celebrar el referèndum abans de les eleccions generals, haurà de ser el pròxim executiu qui reprengui aquest compromís. “El que sí que puc dir és que nosaltres anirem superant cada pas que correspongui d’acord amb els nostres compromisos”, ha indicat.

Espot també ha defensat que la consulta ha d’anar precedida d’un període suficient d’informació a la ciutadania i ha descartat barrejar una eventual campanya del referèndum amb la campanya electoral. "No podem fer la campanya del referèndum i la campanya de les eleccions al mateix temps", ha argumentat, perquè es podrien barrejar dos debats de naturalesa diferent.

Per la seva banda, el conseller general de Concòrdia, Cerni Escalé, ha reafirmat que la formació manté el compromís amb la celebració del referèndum, però ha criticat que la consulta no s’hagi fet abans. Escalé ha assegurat que Concòrdia convocaria el referèndum durant els primers sis mesos de mandat si finalment no té lloc aquesta legislatura. El conseller general ha considerat que el moment actual del procés europeu hauria permès consultar la ciutadania abans i ha qüestionat que el Govern avanci en compromisos amb la Unió Europea sense haver fet abans la consulta. "El dubte és si té lloc aquesta legislatura o no", ha resumit. Escalé també ha criticat que la presentació del reglament s’hagi fet en ple estiu i ha defensat que la regulació del referèndum hauria d’haver estat objecte d’un debat parlamentari amb una llei específica, més enllà d’un reglament aprovat pel Govern.

En el debat també ha intervingut el representant de Progressistes-SDP del Pacte d’Estat Jaume Bartumeu, que ha recordat que la seva posició actual deriva del compromís assolit en el marc d’aquest acord polític. Bartumeu ha explicat que en les darreres eleccions la seva formació defensava l’acord d’associació amb la UE, però no considerava necessari un referèndum. Amb tot, ha assenyalat que després de l’evolució del procés i del Pacte d’Estat considera que la consulta s’ha de mantenir. "Crec que aquest referèndum s’ha de fer, si pot ser abans de les eleccions i, si no, després", ha afirmat Bartumeu.

El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, també ha defensat mantenir el compromís amb la consulta. Jordana ha recordat que Demòcrates ha defensat durant anys que un acord d’aquesta transcendència havia de donar veu a la ciutadania i ha apuntat que seria difícil d’explicar un canvi de criteri en aquest moment. "Que Demòcrates arribi ara a unes noves eleccions i digui que ara no fa falta, ho hauríem d’explicar molt bé", ha assenyalat, tot remarcant que parlava a títol personal.

El referèndum podria entrar en el debat electoral si no arriba abans dels comicis

En cas que el referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea no es pugui celebrar abans de les pròximes eleccions generals, Xavier Espot no ha descartat que aquesta qüestió formi part del debat electoral. El cap de Govern ha defensat que, en aquest escenari, les formacions polítiques haurien d’explicitar durant la campanya quina és la seva posició sobre la consulta i sobre el compromís d’impulsar-la si assumeixen responsabilitats de govern. Segons Espot, seria “sa” que els ciutadans coneguessin abans de votar què defensa cada candidatura sobre una qüestió d’aquesta transcendència.

El cap de Govern ha apuntat que els partits podrien optar per diferents posicionaments: des de comprometre’s a convocar el referèndum si arriben al Govern fins a defensar que l’acord no hauria de sotmetre’s a consulta ciutadana. En aquest sentit, ha considerat legítim qualsevol plantejament, però ha remarcat que els electors haurien de disposar d’aquesta informació abans d’emetre el vot.

Per la seva banda, Jaume Bartumeu ha defensat que, després del compromís assumit en el Pacte d’Estat, seria un “error polític” que les formacions canviessin ara de posició i renunciessin al referèndum. El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, també ha assenyalat que un eventual canvi de criteri de Demòcrates requeriria una explicació clara als ciutadans, després d’haver defensat durant anys que un acord d’aquesta transcendència havia de passar per la veu de la ciutadania. Concòrdia, a través de Cerni Escalé, ha assegurat que mantindrà el compromís amb la consulta i que la convocaria durant els primers sis mesos de mandat si no s’arriba a celebrar aquesta legislatura.

Campanya de comunicació

D'igual forma, el Govern preveu intensificar les accions d’informació pública sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea a partir del setembre, però separa aquesta fase divulgativa de la campanya específica del referèndum. Segons ha explicat Espot, la campanya pròpiament dita no tindrà lloc fins que s’hagin completat totes les fases institucionals del procés europeu i s’hagin complert les condicions per convocar la consulta. L’objectiu, ha remarcat, és que la ciutadania disposi d’un temps suficient per conèixer el contingut de l’acord abans de pronunciar-se a les urnes.

Presentació del reglament sobre el referèndum consultiu

Durant l'acte, també s'ha presentat el reglament sobre el referendum consultiu. Una de les principals novetats és la regulació dels grups d’electors, que podran participar en la campanya del referèndum al costat dels partits polítics. Per constituir-se com a grup d’electors, caldrà presentar un nombre de signatures equivalent al 0,5% dels electors inscrits a les llistes electorals de totes les parròquies, el mateix percentatge que actualment s’exigeix per poder presentar una candidatura d’àmbit nacional.

El reglament també estableix que cada elector només podrà donar suport amb la seva signatura a un únic grup d’electors, amb l’objectiu d’evitar duplicitats en el procés de constitució d’aquestes plataformes. Pel que fa al finançament, la norma remet a la llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, adaptant-ne els criteris a la naturalesa del referèndum consultiu. D’aquesta manera, l’Estat subvencionarà les despeses de campanya de les opcions que participin en la consulta, tant a favor del sí com del no.

La compensació econòmica serà de 5 euros per cada vot obtingut per cadascuna de les dues opcions, sempre amb el límit de les despeses efectivament declarades i justificades davant del Tribunal de Comptes. L’import es distribuirà entre els diferents partits polítics i grups d’electors que defensin la mateixa opció.

El reglament també preveu que la campanya informativa i divulgativa es desenvolupi un cop s’hagin completat les fases prèvies del procés europeu i s’hagin complert les condicions per convocar el referèndum. Segons ha explicat el Govern, la voluntat és que la ciutadania disposi d’un període suficient per conèixer el contingut de l’acord abans d’emetre el seu vot.