El Sindicat d’Habitatge qüestiona la interpretació judicial de les pròrrogues dels lloguers

El Sindicat d’Habitatge d’Andorra (SHA) ha expressat el seu suport a la parella resident a Prada Ramon que espera una resposta al recurs de súplica presentat davant el Tribunal Constitucional (TC), després d’un llarg procés judicial per defensar el dret a continuar vivint al seu domicili. L’entitat considera que el cas planteja dubtes sobre les garanties judicials i la protecció de les persones llogateres davant les interpretacions de la legislació en matèria d’habitatge.

En un comunicat, el sindicat qüestiona la interpretació que, segons afirma, ha aplicat el Tribunal Superior (TS) a l’article 2 de la Llei 24/2023. L’organització considera que hi ha una "desconnexió entre la voluntat del legislador, que al seu entendre preveia pròrrogues automàtiques dels contractes de lloguer, i l’exigència de manifestar expressament la voluntat d’acollir-s’hi".

Dubtes sobre les pròrrogues automàtiques

L’entitat també posa el focus en la informació que, segons indica, havien publicat els canals oficials del Govern i de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Segons el sindicat, aquests continguts informaven que, en absència d’un acord entre les parts, les pròrrogues serien automàtiques, fet que hauria generat unes expectatives entre les persones llogateres.

Per aquest motiu, considera que els afectats no només podien confiar en la voluntat expressada pel legislador, sinó també en la informació facilitada per les mateixes institucions. El sindicat defensa que les conseqüències d’una interpretació jurídica poden anar més enllà d’una qüestió tècnica quan està en joc el dret a continuar vivint a casa.

L’organització espera que el Tribunal Constitucional reconsideri la inadmissió del recurs d’empara i examini les qüestions constitucionals plantejades per la parella. També adverteix que, si s’esgoten les vies judicials internes sense una resposta satisfactòria, els afectats podrien plantejar-se acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg.

El sindicat reclama responsabilitats a les institucions

El comunicat també fa referència a la compareixença de la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, al Consell General. Segons el sindicat, la ministra va reconèixer que la redacció de la llei del 2023 podria haver donat lloc a aquestes interpretacions, alhora que va defensar que les pròrrogues previstes en la nova normativa de desintervenció seran automàtiques.

Davant d’aquesta situació, l’entitat es pregunta què passa amb les persones que ja han patit les conseqüències d’aquesta interpretació. Considera que no n’hi ha prou amb evitar que es repeteixin casos similars, sinó que les institucions han d’aclarir les garanties legals i donar resposta a les persones que ja estan en risc de perdre l’habitatge.

El sindicat vincula aquesta situació a la desigualtat de poder entre propietaris i llogaters i alerta que la inseguretat jurídica perjudica especialment les persones amb menys recursos. En aquest sentit, defensa que el dret a l’habitatge no hauria de dependre de la capacitat econòmica per afrontar processos judicials llargs ni del coneixement de formalitats que considera poc clares.

Convocatòria el 5 de novembre a la plaça de la Rotonda

En el mateix comunicat, el Sindicat d’Habitatge d’Andorra anuncia una trobada dijous 5 de novembre, a les 19.30 hores, a la plaça de la Rotonda. Durant l’acte, l’entitat presentarà el model d’habitatge que assegura que fa anys que treballa i defensa, basat en garantir un habitatge digne, assequible i estable.

La convocatòria també servirà per debatre les properes accions davant la normativa que el sindicat qualifica de "llei d’expulsió programada" i que continua qüestionant. L’organització sosté que la defensa dels drets socials no s’ha de limitar als tribunals i a les institucions, sinó que també requereix organització col·lectiva i exigència de responsabilitats.

Foto: Arxiu ANA - Manifestació per l'habitatge.