Els terminis per convocar el referèndum sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea han tornat a provocar un nou enfrontament al Consell General durant el debat de les propostes de resolució. La iniciativa de Concòrdia, que plantejava celebrar la consulta un cop l'acord fos aprovat per les institucions europees i abans de la seva signatura pels estats membres, ha estat rebutjada amb els vots en contra de Demòcrates i Ciutadans Compromesos, el suport d'Andorra Endavant i l'abstenció del Partit Socialdemòcrata.

El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha defensat que els ciutadans s'han de poder pronunciar quan el text definitiu de l'acord ja sigui conegut per la Unió Europea, però abans que es completi el procés de signatura dels estats membres. A més, ha reclamat que la ciutadania disposi amb prou antelació del text íntegre de l'acord i de tota la informació sobre les seves conseqüències jurídiques, institucionals i econòmiques.

Des de la majoria, però, el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha rebutjat la proposta perquè considera que parteix d'una interpretació errònia del procediment europeu. Segons ha argumentat, l'aprovació de l'acord correspon al Parlament Europeu i és aquest pas el que genera els seus efectes jurídics, mentre que la proposta de Concòrdia "inverteix" l'ordre del procés.

També ha recordat que el referèndum vinculant ja es va definir com un pas previ a l'aprovació de l'acord pel Consell General i ha qüestionat la urgència de la formació. "Per què tenen tanta pressa? Per liquidar aquest tema abans de la campanya electoral?", ha preguntat, acusant Concòrdia de voler accelerar el calendari.

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, també ha carregat contra la proposta i ha assegurat que el discurs de Concòrdia ha evolucionat. Segons ha dit, la formació ja no sosté que l'acord sigui perjudicial, sinó que ha desplaçat el debat cap al moment en què s'ha de celebrar el referèndum, un canvi que ha atribuït a la proximitat de les eleccions. Espot ha insistit que, un cop el Parlament Europeu ratifiqui l'acord, ja es compliran les condicions per convocar el referèndum, sense necessitat d'esperar l'aprovació dels parlaments de tots els estats membres.

Escalé ha replicat que el canvi de posicionament respon al fet que la fase de negociació ja està tancada. En aquest sentit, ha recordat que Concòrdia defensava una renegociació mentre era possible, però que, després que es descartés aquesta opció, el debat s'ha de centrar en garantir que la ciutadania pugui decidir sobre el text definitiu.

Intel·ligència artificial

En paral·lel, el Consell General només ha donat llum verda a una de les propostes de resolució presentades per Andorra Endavant durant la sessió d'aquest dimarts a la tarda. Ha estat la relativa a modernitzar l'Administració amb eines d'intel·ligència artificial (IA). La iniciativa insta el Govern a identificar els procediments administratius que es puguin simplificar o automatitzar mitjançant la IA, amb l'objectiu de reduir els terminis de tramitació, millorar l'atenció ciutadana, augmentar l'eficiència dels serveis públics i reforçar la detecció d'errors i possibles fraus, sempre sota supervisió humana i garantint la protecció de les dades personals.

Durant el debat, la consellera general Noemí Amador ha defensat que la proposta "no pretén substituir persones, sinó dotar els empleats públics d'eines que els permetin oferir un millor servei". Des del PS, Laia Moliné ha reconegut que la IA representa una gran oportunitat per modernitzar l'administració, però ha reclamat una implantació progressiva i amb més garanties, motiu pel qual els socialdemòcrates s'han abstingut. Concòrdia hi ha votat a favor, igual que Demòcrates, des d'on s'ha assegurat que la iniciativa és coherent amb la feina impulsada pels governs de Xavier Espot en els darrers anys i ha remarcat que la intel·ligència artificial ha de ser una eina al servei de les persones.

En aquesta línia, també ha estat aprovada favorablement la proposta de Concòrdia, prèviament transaccionada amb el grup demòcrata, per instar al Govern, en el termini d'un any, a impulsar una prova pilot per a incorporar la IA en l'administració pública, sobretot pel que fa als processos de contractació pública.

Altres acords

El Consell General també ha aprovat una proposta transaccional del PS i Demòcrates que encomana al Govern estudiar la conveniència de signar i ratificar la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migrants i dels seus Familiars. La iniciativa ha prosperat amb 22 vots a favor i 2 en contra, els d'Andorra Endavant, que ha rebutjat assumir nous compromisos en matèria migratòria.

Per assentiment, la cambra també ha aprovat una proposta transaccional perquè el Govern estudiï la creació d'un Índex Nacional d'Esforç Residencial, que es publicaria cada dos anys i mesuraria, entre altres indicadors, els anys de renda necessaris per comprar un habitatge, el percentatge dels ingressos destinat a la hipoteca i l'esforç residencial per parròquies, franges d'edat i nivells de renda.

El Consell General també ha donat llum verda, per assentiment, a una proposta perquè el Govern analitzi la incorporació d'un Quadre Nacional d'Indicadors de Benestar a partir del pressupost del 2028, amb l'objectiu d'avaluar l'impacte de les polítiques públiques sobre la qualitat de vida de la ciutadania.

Així mateix, s'ha aprovat que el Govern impulsi una planificació estratègica davant l'envelliment de la població, millorant el coneixement sobre les situacions de dependència, vulnerabilitat i soledat no desitjada per poder anticipar les necessitats futures.

Una altra de les propostes aprovades insta el Govern a accelerar la constitució de la nova Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) Andorra-Catalunya-Occitània, definir una cartera inicial de projectes estratègics compartits i presentar al Consell General, en un termini màxim de nou mesos, un informe sobre l'estat dels treballs.

Finalment, també s'ha aprovat per assentiment impulsar la creació, en un termini màxim de dos anys, d'un portal electrònic únic que permeti als ciutadans accedir, amb una sola identificació, a tots els tràmits, expedients, notificacions, pagaments i comunicacions de les administracions i empreses públiques del país. El Govern haurà de presentar en un any el pla d'implantació del projecte.