El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat aquest dimarts, coincidint amb els actes de la Diada de Meritxell, la necessitat d’articular una candidatura àmplia de l’espai del centredreta de cara a les pròximes eleccions generals. Espot ha apuntat que Demòcrates hauria d’estendre la mà a altres formacions, plataformes i grups d’opinió que comparteixin una mateixa visió de país i una mateixa orientació política.
Tot i haver deixat els càrrecs orgànics dins de Demòcrates per centrar-se en l’acció de Govern, Espot ha explicat que li consta que la propera executiva del partit plantejarà començar a treballar en un programa comú amb altres actors polítics. La prioritat, ha remarcat, hauria de ser definir aquest projecte abans d’abordar la qüestió del candidat.
Segons Espot, l’objectiu és aglutinar les diferents sensibilitats del centre reformista al voltant d’un projecte "centrista, reformista, moderat i equilibrat". El cap de Govern ha considerat que aquesta suma de forces és especialment necessària davant de propostes polítiques que, al seu parer, s’allunyen de manera clara d’aquest espai.
La fórmula concreta, però, encara no està decidida. Espot ha assenyalat que correspon a la direcció de Demòcrates concretar si aquesta voluntat d’eixamplar l’espai es tradueix finalment en una plataforma electoral. En tot cas, ha admès que aquesta és la línia que previsiblement es plantejarà.
El cap de Govern ha insistit que Demòcrates ja ha buscat en anteriors convocatòries electorals sumar forces amb formacions i persones amb qui comparteix bases ideològiques i programàtiques. Ara, aquesta estratègia podria prendre una dimensió més àmplia davant la fragmentació de l’espai polític i l’aparició de noves opcions.
La incògnita del candidat, per tant, quedaria en un segon pla. Espot ha defensat que primer cal assolir un consens sobre el projecte de país i, només després, abordar qui l’ha d’encapçalar. "Les persones som accessòries, som secundàries", ha afirmat.
Espot vol aprovar la despenalització de l’avortament aquesta legislatura
La despenalització de l’avortament és un dels assumptes que Xavier Espot vol deixar resolts abans d’acabar la legislatura. El cap de Govern ha assegurat que es continua treballant amb la Secretaria d’Estat de la Santa Seu i ha situat "el proper període de sessions" com el moment en què es vol garantir l’aprovació de la reforma.
Espot ha remarcat, però, que el Govern no espera un vistiplau del Vaticà al text. Segons ha explicat, Andorra és sobirana per prendre les seves pròpies decisions i el diàleg amb la Santa Seu té com a objectiu assegurar que la reforma que s’acabi plantejant no posi en risc el sistema institucional del país.
En aquest sentit, ha situat com a "línia vermella" qualsevol reforma que fes possible practicar avortaments a Andorra. La proposta que defensa el Govern, ha explicat, permetria avançar en la despenalització en el cas de la dona, però no suposaria legalitzar la pràctica de l’avortament al Principat.
Espot ha admès que es tracta d’una qüestió complexa i ha explicat que la posició de la Santa Seu no es traduirà necessàriament en una acceptació expressa del text. El que busca el Govern, ha dit, és arribar a l'"íntima convicció" que la reforma no traspassarà la línia que podria posar en qüestió el coprincipat episcopal.
L’acord d’associació encara no té data de signatura
Pel que fa a l’acord d’associació amb la Unió Europea, Espot ha explicat que encara no hi ha una data definitiva per a la signatura. El Govern treballa amb una finestra temporal que va des de finals de setembre fins a mitjans d’octubre, en una data que sigui convenient tant per a la Comissió Europea com per a Andorra i San Marino. El cap de Govern ha assegurat que, tan bon punt es concreti la data, es farà pública.
El calendari del referèndum sobre l’acord d’associació continua obert. Espot ha explicat que, un cop signat l’acord, aquest haurà de passar pel Parlament Europeu i que serà el moment de la seva ratificació el que determinarà si hi ha temps per celebrar la consulta abans de les eleccions generals.
Paral·lelament, les negociacions amb França i Espanya sobre la gestió de les fronteres continuen avançant, segons Espot, tot i que encara queden "qüestions delicades" i "serrells importants" per tancar.
Entre les qüestions que encara s’han de concretar, ha citat el filtratge dels antecedents penals, la col·laboració de França en aquest àmbit i els terminis per a la tramitació dels permisos. Espot ha remarcat que no es tracta d’esculls ni de discrepàncies de fons, sinó de qüestions tècniques i adaptacions burocràtiques que encara s’han de concretar.
Espot desvincula la gestió de fronteres del context migratori europeu
Preguntat sobre si el context migratori europeu i els esdeveniments recents a Ceuta poden afectar les negociacions, Espot ho ha descartat. El cap de Govern ha defensat que no s’han de barrejar les dues qüestions.
En aquest sentit, ha recordat que Andorra no forma part de l’espai Schengen i que tampoc aspira a ser-ne membre. Per això, considera que el que pugui passar en aquest àmbit no té un impacte directe ni sobre l’acord d’associació ni sobre l’acord de gestió de fronteres que Andorra negocia amb França i Espanya.
Espot reivindica la feina feta durant la legislatura
Preguntat pel discurs del síndic general, Espot ha coincidit amb Ensenyat que encara queden reptes importants per tancar, però ha reivindicat que el Govern ha fet "moltíssima feina" durant els darrers quatre anys.
El cap de Govern ha posat en valor especialment els avenços en els quatre grans àmbits assenyalats (habitatge, creixement sostenible, despenalització de l’avortament i relació amb la Unió Europea) i ha defensat que alguns dels processos iniciats durant la legislatura tindran continuïtat més enllà del mandat actual.
En aquest sentit, Espot ha comparat aquests processos amb la reforma institucional i l’aproximació a la Unió Europea, que considera transformacions que es desenvolupen de manera progressiva i que no es poden completar necessàriament en un únic mandat.
Espot aposta per definir un projecte comú del centredreta abans d'elegir el candidat electoral
