L'economista i exministre d'Afers Exteriors i d'Economia, Gilbert Saboya, ha defensat, durant la 39a Diada Andorrana de la 58a Universitat Catalana d'Estiu, que Andorra ha d'evolucionar cap a una neutralitat activa per preservar la seva sobirania en el nou context internacional. Saboya ha utilitzat la frase del primer ministre canadenc, Mark Carney, en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, tot dient que "si no ets a taula, ets al menú" per advertir que un microestat com Andorra no pot quedar al marge de les grans estructures de decisió.

En aquest sentit, l'exministre ha reivindicat l'Acord d'Associació amb la Unió Europea com una eina per reforçar la capacitat d'influència del país. Segons Saboya, l'acord permetria passar de demanar a disposar de drets, a canvi d'assumir obligacions dins d'un marc institucional estable.

Saboya també ha remarcat que la història d'Andorra demostra que la seva continuïtat no s'ha construït sobre la immobilitat, sinó sobre la capacitat d'adaptació. Per això, ha defensat que la neutralitat no ha de significar aïllament ni equidistància, sinó participació i diversificació de les relacions exteriors. L'exministre ha conclòs amb una posició clara, dient que "jo trio ser a taula" perquè considera que l'Acord d'Associació és la millor via per garantir una "sobirania efectiva" d'Andorra.

Yvan Lara qüestiona el mite de la neutralitat i defensa una política basada en la justícia

El politòleg de l'Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Yvan Lara, ha qüestionat el concepte de neutralitat durant la 39a Diada Andorrana de la 58a Universitat Catalana d'Estiu, amb la ponència Un mite molt poc neutral. Lara ha defensat que cap decisió política és realment neutral, ja que tant l'acció com la inacció responen a interessos i a determinades opcions polítiques. En aquest sentit, ha traslladat la seva crítica al cas d'Andorra i ha posat en dubte que el Principat pugui definir-se com un Estat neutral en la seva política exterior.

El ponent ha argumentat que el Principat pren posicions en funció dels seus interessos i que, per tant, la neutralitat no hauria de ser un objectiu polític. Segons Lara, davant qüestions com els drets humans, la igualtat o la degradació ambiental, el país no hauria de refugiar-se en una neutralitat aparent. Com a alternativa, ha reivindicat una política orientada a la justícia, la igualtat i l'emancipació, i ha conclòs que, en un món marcat per desigualtats, aspirar a la neutralitat significa sovint mantenir l'ordre existent.

Laia Moliné reivindica la neutralitat andorrana com un exercici de sobirania

La consellera general del PS, Laia Moliné, ha defensat durant la 39a Diada Andorrana de la 58a Universitat Catalana d'Estiu que la neutralitat d'Andorra no s'ha d'entendre com una política d'equidistància o d'inacció, sinó com una forma d'exercir la sobirania.

En la seva ponència, Moliné ha situat l'equilibri institucional com un dels trets essencials de la història d'Andorra, des dels Pariatges fins a la Constitució de 1993. Segons ha argumentat, aquesta tradició ha permès al Principat adaptar-se als canvis mantenint la seva identitat i capacitat de decisió.

La consellera general també ha assenyalat que, en un món marcat per la interdependència, la neutralitat no implica aïllament ni absència de compromisos, sinó preservar la capacitat de decidir amb criteri propi. En aquest sentit, ha reivindicat el multilateralisme i la cooperació internacional com a eines compatibles amb la sobirania d'Andorra. Moliné ha conclòs que la neutralitat andorrana no s'hauria de veure com una excepció, sinó com una aportació pròpia al debat internacional.

Alan Ward destaca el vincle tecnològic entre Ràdio Andorra i les emissores de Trémoulet

L'enginyer Alan Ward Koeck ha analitzat durant la 39a Diada Andorrana de la 58a Universitat Catalana d'Estiu la relació entre Ràdio Andorra, Radio-Toulouse i Radio-Luxembourg, a partir de la tecnologia que compartien i del paper que van tenir durant la Segona Guerra Mundial.

Ward ha explicat que les tres emissores formaven part de l'imperi radiofònic de Jacques Trémoulet i Léon Kierzkowski i que compartien tecnologia de la Société Française Radio-Électrique (SFR). En particular, ha destacat les grans similituds entre les instal·lacions de Ràdio Andorra i Radio-Toulouse, pràcticament idèntiques tant en l'equipament com en la seva configuració.

La ponència també ha abordat el paper de la tecnologia en el conflicte bèl·lic. Mentre Radio-Luxembourg va ser ocupada per l'exèrcit alemany, les instal·lacions de Radio-Toulouse van quedar sota la influència del règim de Vichy i Ràdio Andorra no va ser ocupada militarment.

Com a conclusió, Ward planteja que la construcció de Ràdio Andorra en territori neutral podia respondre inicialment a una estratègia de redundància empresarial i tecnològica, que permetés a Trémoulet mantenir les seves emissions en cas que les circumstàncies polítiques impedissin operar des de França. La guerra, però, hauria acabat convertint aquesta infraestructura en un element clau per entendre la posició de Ràdio Andorra durant el conflicte.