diumenge, 22 de Novembre de 2026
Cultura

La campanya arqueològica al Cubil confirma que l’indret ja s’ocupava segles abans de construir-hi el dolmen

La campanya arqueològica al Cubil confirma que l’indret ja s’ocupava segles abans de construir-hi el dolmen

El jaciment del Cubil ja era un punt freqüentat per comunitats prehistòriques uns quatre segles abans que s’hi aixequés el primer dolmen d’Andorra. Aquesta és la principal conclusió de la darrera campanya arqueològica desenvolupada entre el 26 d’octubre i el 6 de novembre, que ha permès documentar en extensió el primer nivell d’ocupació humana a l’indret, datat al Neolític Final (cap al 2600 aC), molt abans de la construcció del monument megalític, situada cap al 2200 aC.

Els treballs, emmarcats en el conveni de col·laboració entre el Govern d’Andorra i el Comú d’Encamp per a la recerca a l’entorn de la Ruta dels Orris, han estat dirigits per l’arqueòleg Josep Font. L’equip ha centrat l’actuació a l’exterior del túmul i ha deixat pràcticament exhaurida l’excavació del sector nord-oest fins al terreny natural.

Rastre de foc i estructures de fusta

D’acord amb l’estudi preliminar, aquest nivell inicial —format per un sediment amb pedres i petits carbons assentat directament sobre el terreny natural— constitueix el testimoni més antic de l’activitat humana al Cubil. S’hi associen dues acumulacions de cendres, una de les quals arriba als 2,6 metres de llargada, que evidencien activitats relacionades amb el foc abans de l’erecció del sepulcre.

Així mateix, els arqueòlegs hi han localitzat un segon forat de pal, a poca distància del que ja es va documentar l’any 2025. Aquell primer encaix conservava la base d’un gran tronc datat al Bronze Final (cap al 1000 aC), i les properes anàlisis de radiocarboni permetran precisar la cronologia d’aquesta nova troballa.

Segons la direcció arqueològica, la detecció d’aquestes empremtes ha estat possible gràcies a la metodologia aplicada: en un entorn d’alta muntanya, amb estrats de pocs centímetres de gruix i una presència mínima de materials, l’excavació en extensió i l’anàlisi microestratigràfica resulten clau per identificar cada fase d’ocupació.

Un espai simbòlic reconegut durant 2.500 anys

Les intervencions dutes a terme des del 2019 confirmen que el Cubil no va ser un monument aïllat, sinó un espai transformat i reinterpretat de manera reiterada al llarg de dos mil·lennis i mig:

Neolític Final (cap al 2600 aC): Primera freqüentació documentada amb presència de fogueres.
Calcolític / Bronze Antic (cap al 2200 aC): Construcció del dolmen, el primer sepulcre megalític conegut al Principat.
Bronze Final (cap al 1000 aC): Obertura intencionada de la cambra funerària —per espoli, profanació o reobertura ritual— i instal·lació d’estructures amb pals de fusta. L’obertura de la cambra, sumada a l’acidesa del sòl, explica l’absència actual de restes òssies i aixovar al seu interior.
Segona Edat del Ferro (segle II aC): Aixecament d’un segon túmul just al costat del dolmen original.

Els resultats apunten més a un lloc de culte que d’hàbitat

L’escassetat de restes materials domèstiques, sumada a un emplaçament obert a 2.300 metres d’altitud, exposat a les inclemències meteorològiques i allunyat dels recursos habituals dels assentaments ramaders, qüestiona l’ús residencial del jaciment “tot plegat reforça la interpretació del Cubil com un lloc freqüentat esporàdicament amb finalitats principalment cerimonials i funeràries, més que no pas com un espai d’hàbitat”, subratlla l’arqueòleg Josep Font.

De fet, la seqüència històrica demostra que les comunitats de cada època van saber llegir el valor simbòlic de les construccions anteriors: els constructors del dolmen van triar un lloc ja marcat per la presència humana; els qui van obrir la cambra al Bronze Final la van reconèixer com una tomba; i, gairebé dos mil anys després, a l’Edat del Ferro, es va decidir alçar un nou túmul al seu costat.

La recerca se centrarà ara a determinar si el dolmen va servir per monumentalitzar un indret que ja tenia un significat sagrat o comunitari per als grups neolítics, una incògnita que les properes datacions de laboratori i futures campanyes hauran d’acabar d’aclarir.

Sobre Nosaltres

Donem visibilitat a les actuacions que es fan des dels comuns d'Andorra. Si ets un comú, posa't en contacte amb la nostra redacció i activa la teva Sala de Premsa.

Per petit que sigui un comú de ben segur que s'hi fan coses interessants. Uneix-te a la plataforma informativa d'actualitat dels comuns d'Andorra i amplia la difusió de les teves informacions. Canal Andorra és també un punt de trobada per a l’intercanvi d’experiències on els responsables polítics i tècnics dels comuns tenen l’oportunitat de conèixer què s’està fent a tot el Principat.