- El Govern posarà en marxa en un termini màxim de sis mesos un programa de mesures d'acompanyament temporals per ajudar els llogaters més afectats per la descongelació dels lloguers. Així ho ha aprovat aquest dimarts el Consell General, que ha donat llum verda a la proposta de resolució transaccional presentada per Demòcrates i Ciutadans Compromesos i que ha rebut el suport de Concòrdia i Andorra Endavant, mentre que el Partit Socialdemòcrata s'ha abstingut.

La resolució encomana a l'executiu desplegar un programa destinat a les persones que, com a conseqüència de la fi progressiva de la intervenció del mercat del lloguer, hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos nets al pagament de la llar. Les ajudes s'adreçaran tant als llogaters afectats per la finalització de les pròrrogues forçoses dels contractes com als que van signar un contracte a partir del 2022 i que no estaven subjectes a aquestes pròrrogues.

Durant la defensa de la proposta, el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha recordat que la desintervenció dels lloguers sempre s'ha plantejat com un procés progressiu, que ha d'anar acompanyat de l'ampliació del parc públic d'habitatge i de mesures específiques per protegir les famílies que puguin trobar-se en dificultats. Per aquest motiu, ha remarcat que els ajuts tindran un caràcter temporal, personalitzat i revisable, amb l'objectiu d'acompanyar els casos que realment ho necessitin durant aquesta etapa de transició.

La proposta ha generat crítiques des del PS. El conseller general Pere Baró ha assegurat que la majoria "ja assumeix" que la descongelació de lloguers aprovada en solitari no donarà els resultats que havia anunciat, i ha qualificat la iniciativa d'"exercici de maquillatge polític". Segons Baró, la desintervenció pot alterar l'equilibri social del país i requereix mesures més ambicioses que les plantejades pel Govern.

Per la seva banda, Concòrdia ha votat a favor de la proposta. La consellera general Núria Segués ha defensat que qualsevol ajuda per protegir les famílies és positiva, però ha lamentat que les polítiques aplicades fins ara en matèria d'habitatge no hagin estat suficients. Al seu parer, si s'hagués actuat abans, ara no caldria destinar més recursos públics per compensar l'encariment dels lloguers.

Finalment, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha assegurat que el Govern ja tenia previst impulsar aquest programa i ha celebrat que una àmplia majoria del Consell General hi hagi donat suport. També ha replicat les crítiques de Pere Baró, lamentant que, segons ha dit, "mai està content" amb les mesures que adopta l'executiu.

Propostes rebutjades d'Andorra Endavant

Entre la resta de propostes d'Andorra Endavant rebutjades per la cambra, hi ha l'encomana perquè el Govern elabori un informe anual sobre l'impacte econòmic, social i fiscal de la inversió estrangera. La iniciativa demanava recopilar dades sobre el volum d'inversió, el nombre d'inversors, el capital estranger, els llocs de treball generats i l'efecte sobre el mercat immobiliari, així com presentar-les anualment al Consell General i publicar-les al web del Govern. Tot i rebre el suport del PS i Concòrdia, Demòcrates i Ciutadans Compromesos hi han votat en contra perquè consideren que aquesta informació ja està disponible a través del departament d'Estadística, encara que no s'agrupi en un informe anual.

Tampoc ha vist la llum la proposta per reforçar el seguiment de les resolucions aprovades pel Consell General, una iniciativa que plantejava que el Govern elaborés un informe anual amb el grau d'execució de totes les resolucions aprovades per la cambra, detallant quines s'havien executat, quines estaven en curs, quines continuaven pendents i els motius del seu incompliment, així com el calendari previst per fer-les efectives.

Igualment, la majoria de la cambra ha votat en contra de la proposta per garantir el compliment dels terminis de pagament de l'administració, que buscava que el Govern assegurés que els pagaments derivats de contractes públics, subvencions, ajudes i prestacions es fessin dins dels terminis establerts i es publiqués anualment el termini mitjà de pagament de les administracions públiques. En aquest sentit, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha admès que alguns punts de la proposta eren interessants, però ha defensat que és redundant instar el Govern a complir uns terminis que ja estan fixats per llei.

Així mateix, la proposta per impulsar comunitats residencials multiserveis per a la gent gran també ha estat rebutjada per la majoria, tot i rebre el suport del PS i Concòrdia. La iniciativa plantejava crear, amb la col·laboració dels comuns i el sector privat, habitatges per a persones grans autònomes amb serveis compartits i opcions de lloguer assequible o compra a preu regulat. El Govern ha justificat el vot contrari assegurant que aquest model ja s'està desplegant, amb els 22 habitatges amb serveis actuals, als quals se sumaran 54 pisos a Sant Julià de Lòria i 18 a l'antic hotel Jaume I d'Andorra la Vella, fins a arribar als 94 habitatges previstos el 2028.

Finalment, s'ha desestimat la iniciativa plantejava ampliar les opcions perquè andorrans i residents de llarga durada poguessin adquirir el seu primer habitatge, flexibilitzar el programa d'avals públics i estudiar la creació de parcel·les més petites per reduir el cost de l'habitatge. El PS s'ha abstingut en defensar un model alternatiu basat en subvencionar el 30% del preu de compra, mentre que Concòrdia ha expressat dubtes sobre la reducció de la mida de les parcel·les. Per la seva banda, el Govern ha justificat el vot contrari assegurant que el programa d'avals ja està donant resultats, amb 28 famílies beneficiàries, i ha defensat que la proposta no aportava millores respecte a les mesures ja en marxa.