L'església de Sant Miquèu de Vielha acollirà aquest diumenge 19 de juliol, a les 18 hores, l'ordenació diaconal d'en Mateo Arias, que rebrà l'orde de mans del bisbe d'Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano. Serà en aquest temple de la Vall d'Aran, territori que ha après a estimar cap de setmana rere cap de setmana, on el jove viurà un dels moments més decisius del seu camí cap al sacerdoci.

En Mateo és de Medellín, Colòmbia, i ha cursat l'últim any de teologia a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, a Barcelona. Va arribar a la diòcesi d'Urgell l'any 2021, i des de llavors ha anat descobrint, en les seves pròpies paraules, la realitat, la cultura i les tradicions d'aquesta terra que avui ja sent com a pròpia. Actualment fa el servei pastoral a la parròquia de Sant Miquèu de Vielha els caps de setmana, compartint la vida quotidiana de la comunitat aranesa.

"Tota vocació neix del trobament personal amb el Senyor i del seu designi abans fins i tot de néixer", explica, citant el profeta Isaïes. En el seu cas, aquest designi es va concretar des de ben petit: "Des de petit m'atreia la missió en llocs on l'Església ho necessités", recorda. Un desig que, amb els anys, ha resumit amb les paraules que Benet XVI va pronunciar en l'homilia d'inici del seu pontificat, i que ha fet seves com a brúixola de tot el seu camí: "Crist no pren res, ho dona tot."

De cara a l'ordenació de diumenge, en Mateo hi veu dues coses alhora: la prova que Déu és sempre fidel a les seves promeses —"si he arribat fins aquí no ha estat mèrit meu, sinó gràcies a Ell", diu— i la resposta que, enmig dels propis límits, ha procurat donar-li al llarg d'un camí "ple de consolacions, però també de proves". Recorda que la vocació és sempre iniciativa del Senyor, que cal acollir amb fe, discerniment i l'acompanyament de l'Església, mare i mestra, i que al seminari s'aprèn a pregar, a créixer en virtuts, a estimar l'estudi, i s'entra a poc a poc en la vida pastoral de la diòcesi a la qual un serveix.

Sobre el diaconat que rebrà diumenge, en Mateo el defineix com "la configuració sacramental amb Crist, que serveix i entrega la seva vida lliurement per amor fins a la mort". I afegeix: "Un diaca està cridat a fer el mateix allí on és enviat." Concretament, espera viure aquest servei "estant sempre a disposició de tots aquells que el Senyor em vagi posant en el camí", a través de "la catequesi, la visita als malalts, l'administració dels sagraments, l'acompanyament al poble de Déu en el sofriment i en les alegries, o la presència en la vida i les vicissituds dels pobles de la Vall d'Aran".

No amaga que el camí ha suposat deixar coses enrere: família, país, cultura, projectes, amistats. Però hi troba, en paraules de l'Evangeli que fa seves, una promesa que ho supera tot: qui deixa casa, pare i mare, germans o camps pel Senyor, rep cent vegades més en aquesta vida, i després la vida eterna. Per a ell, "seguir el Senyor és una aventura apassionant".  Diumenge, aquesta aventura farà un pas més, amb la certesa que l'acompanya des de l'inici del seu camí: "quan responem amb generositat al seu designi sobre nosaltres, la vocació es converteix també en un camí de plenitud i felicitat personal."