diumenge, 22 de Novembre de 2026
Medi Ambient Promoció Econòmica

Medi Ambient ultima els reglaments per a l'ús de materials reciclats a la construcció i el distintiu d'economia circular

Medi Ambient ultima els reglaments per a l'ús de materials reciclats a la construcció i el distintiu d'economia circular

L’any 2022 es va aprovar la llei d’economia circular, un text que des de llavors s’ha anat desplegant a través de diferents reglaments que incideixen en la filosofia d’aquest paradigma: “passar d'un model de producció i de consum lineal” a un de circular i en el qual es tingui en compte la prevenció de residus, el reciclatge, la reutilització i que es redueixi la contaminació i el malbaratament alimentari, així com un ús més raonable de l’aigua. Així, s’han impulsat reglaments com el de la prohibició de productes de plàstic d’un sol ús, el de la prohibició d’algunes monodosis o el que regula les condicions i els terminis perquè els establiments tinguin una secció en la qual s’ofereixin aliments que estan a punt d’arribar a la seva data de consum preferent o de caducitat. Per acabar de desplegar la llei, posa en relleu la directora del ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer, queda el reglament que ha de determinar l’ús de productes reciclats a la construcció, ja que s’ha d’establir un percentatge mínim de material reciclat en els productes de la construcció, i el del distintiu d’economia circular. Són dos redactats que estan més o menys avançats i que en un “curt termini” podrien veure la llum.

Cal destacar que en el marc de la llei d’economia circular es feia especial incidència en tres sectors productius pel seu pes en l’economia del país com són la construcció, l’hostaleria i el comerç. En el cas de la construcció no només es treballa aquest percentatge d’ús de material reciclat sinó que també està sobre la taula el treball per regular un aspecte que recull la llei que és la fi de condició de residu: “quan un residu s'ha recollit de manera selectiva, ha passat un procés de reciclatge o de valorització, pot esdevenir una matèria primera directament”, exemplifica Ferrer que entrant al detall explica que per exemple les terres i les pedres, tractades, podrien esdevenir material constructiu i que es treballa per aquesta declaració si bé una de les dificultats és que “la condició de residu només és vàlida dintre de l'àmbit territorial del país en què es declara”. I concreta que a escala europea hi ha molt poques declaracions de fi de condició de residu. Si es declara a Andorra seria per emprar aquest material al país i en certa manera això ja s’està fent, però si s’exporta per fer àrids ja comporta una dificultat major per a la seva declaració i, per tant, el que s’està treballant és perquè aquesta consideració tingui vigència nacional. 

Pel que fa al reglament del distintiu d’economia circular, s’aplicaria en base amb un índex de circularitat que han treballat, per establir uns mínims que serveixin per determinar si es pot demanar aquest segell. Cal destacar, en aquest sentit, que la llei fixa l’objectiu que les empreses siguin cada vegada més circulars o estiguin basades en esquemes d’economia circular perquè el percentatge del teixit empresarial ‘circular’ pugui ser el 2035 del 25%. Com que “no hi havia una línia base per comparar i poder fer l’evolució” el que es va fer va ser licitar l’any passat la metodologia per calcular aquest índex de circularitat que tenen les empreses d’Andorra. Aquí també la dificultat ha estat que si es dona un cop d’ull als índexs vigents als països veïns estan “molt lligats a la producció” i a Andorra aquests barems no servien, motiu pel qual s’ha hagut “de buscar un índex de circularitat que sigui més avesat a la nostra realitat i més encarat al sector serveis”. Aquesta feina s’ha fet de la mà de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis per dur a terme “proves” i ara el que es vol és presentar-lo a les empreses per animar-les a avaluar-se en aquest sentit.

També es treballa en un altre aspecte recollit a la llei, el de la responsabilitat ampliada del productor, que és “el principi pel qual els productors tenen una responsabilitat al final de la vida útil d'un producte”, és a dir, que quan el producte esdevé un residu tenen una responsabilitat d’organització o financera. En països veïns ja hi ha diversos sistemes de responsabilitat ampliada com Ecoembes o Ecovidrio a Espanya o Citeo a França. La dificultat a Andorra és “la petita talla” del país i també que no s’és productor, però sí que s’importen els productes i caldria valorar la responsabilitat de qui els posa al mercat, però els entrebancs rauen en la traçabilitat d’aquests productes. “És complex, no és impossible, però ja vam treure un concurs l'any passat per analitzar-ho i estem veient com es podria implementar sense que això suposi un sobrecost o una doble imposició d'aquestes tarifes relacionades”, detalla Ferrer.

Controls a la restauració i campanyes

Una de les obligacions que deriven de la llei és que els establiments de restauració han de facilitar als clients aigua de l’aixeta i que es puguin endur els aliments sobrants. Per vetllar que aquestes accions s’estiguessin implementant de la manera correcta es va fer una campanya d’inspeccions entre el 2023 i el 2024 que es va acabar amb 303 controls arran dels quals no es va imposar cap sanció, però que es considera que va servir per conscienciar el sector sobre aquests aspectes. En relació amb la gestió dels residus que fa el sector, Ferrer recorda que des del 2008 tenen la consideració de productors singulars, per la qual cosa han de fer la recollida selectiva de paper i cartró, envasos, vidre i olis vegetals i de manera periòdica es fan campanyes per incidir en aquest aspecte després de les quals “el percentatge de recollida selectiva augmenta”. Ara s’està “treballant molt intensament” amb els tallers mecànics, perquè facin un correcte tractament dels residus, en especial dels olis minerals.

Els objectius de l’economia circular

Els objectius bàsics mínims de la política d’economia circular a l’horitzó 2035 són diversos. Així, es busca augmentar els percentatges de preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus fins a assolir, com a mínim, els nivells establerts en les directives de la Unió Europea corresponents per als períodes 2025 (55%), 2030 (60%) i 2035 (65%). També es busca reduir la generació de residus urbans un 15% l’any 2030 i un 20% l’any 2035, respecte a l’any 2010 i tenint en compte la població equivalent. Quant al consum d’aigua la fita és que estigui per sota dels 150 litres per persona i dia, considerant la població equivalent. Pel que fa al malbaratament alimentari, s’adopta l’Objectiu 12.3 dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS), de reduir el malbaratament alimentari un 50% en l’horitzó 2030. I quant al desenvolupament econòmic, es fixa augmentar el percentatge d’empreses basades en esquemes d’economia circular un 25% l’any 2035.

Ferrer valora que la llei té una part de sensibilització i s'han fet algunes campanyes en el marc de les setmanes de prevenció de residus. I assenyala que "cada vegada hi ha una sensibilització més creixent i no només pel tema de l'economia circular sinó a nivell ambiental, perquè això ho veiem, ho notem".

Sobre Nosaltres

Donem visibilitat a les actuacions que es fan des dels comuns d'Andorra. Si ets un comú, posa't en contacte amb la nostra redacció i activa la teva Sala de Premsa.

Per petit que sigui un comú de ben segur que s'hi fan coses interessants. Uneix-te a la plataforma informativa d'actualitat dels comuns d'Andorra i amplia la difusió de les teves informacions. Canal Andorra és també un punt de trobada per a l’intercanvi d’experiències on els responsables polítics i tècnics dels comuns tenen l’oportunitat de conèixer què s’està fent a tot el Principat.