La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha presentat aquest dilluns el projecte de llei del personal del Consell Superior de la Justícia (CSJ), una reforma que reorganitza la gestió pressupostària i els recursos humans de l'administració judicial, deroga la llei transitòria de procediments judicials i introdueix diversos canvis en la llei qualificada de la Justícia amb l'objectiu de millorar el funcionament del servei.

La principal novetat és un nou model de gestió que separa de manera més clara les competències entre el Consell Superior de la Justícia i el Govern. Amb la reforma, el CSJ passarà a gestionar únicament el seu propi pressupost, que inclourà les nòmines dels batlles, magistrats, fiscals, els seus membres i el seu personal, mentre que el Govern assumirà la gestió del personal de suport dels tribunals i dels mitjans materials de l'administració de Justícia.

Segons ha explicat Molné, el model vigent generava dificultats de funcionament perquè el Consell Superior gestionava partides pressupostàries que, formalment, depenien del ministeri. El CSJ també deixarà d'estar sotmès al control de la Intervenció General del Govern i passarà a disposar d'un interventor propi, mentre que mantindrà sota la seva responsabilitat la gestió del sistema processal i de les estadístiques judicials, àmbits vinculats directament amb la independència judicial.

La reforma també crea un règim específic pel personal del Consell Superior de la Justícia, mentre que el personal de suport dels tribunals passarà a regir-se principalment per la llei de la funció pública, amb adaptacions pròpies de l'àmbit judicial en qüestions com els horaris, els processos de selecció, els períodes de prova o les excedències, ha explicat Molné.

"Aquesta llei ve a endreçar perquè hi havia coses que no estaven prou ben organitzades", ha esmentat la ministra. El Consell Superior ha fet una anàlisi de l'organització interna i va arribar a la conclusió que hi havia alguns aspectes que s'havien de "racionalitzar i d'endreçar una mica millor i és el que es fa", ha detallat Molné.

Aquesta reorganització també afecta el personal que, tot i treballar diàriament als tribunals, depenia orgànicament del Consell Superior de la Justícia, com ara recepcionistes o els nuncis. Amb la nova regulació, aquest col·lectiu passarà a dependre directament dels tribunals i, per tant, del Govern.

El text ha de servir per fer de l'organització de la justícia més eficient. "S'ha detectat alguns retards en l'administració de la justícia i s'ha fet una miqueta d'estudi de les normes d'organització de l'administració de la justícia per veure on es podria ser més eficient i a partir d'aquí és quan s'ha fet aquesta llei", ha relatat la titular de Justícia.

Un altre dels pilars del projecte és la derogació definitiva de la llei transitòria de procediments judicials, aprovada després de l'entrada en vigor de la Constitució amb l'objectiu d'adaptar provisionalment els procediments judicials al nou sistema. Tot i que bona part del seu contingut ja havia estat substituït pels nous codis processals, encara hi havia disposicions vigents, com les relatives a la protecció urgent dels drets fonamentals, els incidents de nul·litat o el reconeixement de l'error judicial. Ara aquestes normes s'incorporen, amb algunes millores tècniques, a la llei qualificada de la Justícia.

El projecte també introdueix canvis organitzatius en aquesta norma per fer més objectius i eficients diversos procediments. Entre les modificacions destaca la regulació dels concursos interns de trasllat de batlles i magistrats, que deixaran de ser automàtics i passaran a convocar-se mitjançant concursos. A més, s'estableix que no es podrà optar a un trasllat abans d'haver ocupat la plaça durant dos anys i es permetrà ajornar fins a sis mesos el canvi de destinació quan existeixin retards importants en l'òrgan judicial d'origen.

Pel que fa a la promoció professional, els batlles i fiscals només podran accedir als processos per esdevenir magistrats si han assolit els objectius de rendiment durant els tres anys anteriors. També es modifica la valoració dels mèrits, atorgant més pes a l'especialització i a l'experiència jurídica.

La reforma reforça igualment les facultats organitzatives del Consell Superior de la Justícia en les matèries no jurisdiccionals. D'aquesta manera, podrà dictar instruccions per unificar procediments administratius, com ara els criteris d'anonimització de les sentències, amb l'objectiu d'homogeneïtzar processos i agilitzar el funcionament dels tribunals.

Finalment, el projecte modifica el règim dels advocats d'ofici per evitar, segons el Govern, procediments manifestament "infundats", ha esmentat Molné. La nova regulació permetrà que l'advocat d'ofici pugui rebutjar la defensa quan consideri que l'acció judicial és clarament improcedent o constitueix un abús de dret. Aquesta decisió podrà ser recorreguda davant el Col·legi d'Advocats i, posteriorment, davant la jurisdicció administrativa. Segons Molné, la mesura evitarà processos sense fonament i reduirà despeses innecessàries per a les arques públiques.