Andorra continua consolidant-se com un referent internacional en matèria de transparència climàtica. El Principat, que l'octubre del 2023 es va convertir en el primer país del món a presentar un Informe Biennal de Transparència (BTR) en el marc de l'Acord de París, ha fet un nou pas endavant en la millora dels seus inventaris d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, especialment pel que fa al paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic.

En un article publicat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), s'assenyala que malgrat la seva reduïda dimensió territorial i una contribució limitada a les emissions globals, Andorra ha decidit assumir un paper pioner. De fet, segons explica l'experta tècnica de la secretaria d'Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, Anna Boneta, el país va voler "liderar amb l'exemple" davant els efectes cada vegada més visibles del canvi climàtic als ecosistemes de muntanya.

Per a Andorra, ser el primer estat a presentar aquest informe també va comportar ser el primer a sotmetre's a una Revisió Tècnica d'Experts (TER), celebrada el maig del 2024. El procés va permetre implicar especialistes de diferents organismes del país i reforçar el coneixement nacional sobre la importància de disposar d'inventaris rigorosos i transparents.

L'informe resultant, publicat l'octubre del 2024, va identificar diverses àrees de millora, entre les quals destacava la representació dels usos del sòl dins del sector conegut com a LULUCF (ús de la terra, canvi d'ús de la terra i silvicultura).

Els boscos, una peça clau per a l'inventari d'emissions

En el document s'apunta que a Andorra, aquesta qüestió és especialment rellevant, ja que aproximadament el 40% del territori està cobert per boscos, que actuen com a embornals naturals de carboni i contribueixen a absorbir part de les emissions de CO2.

No obstant això, la complexa orografia del país i la seva petita superfície dificulten l'obtenció de dades precises. Les variacions en les imatges de satèl·lit poden tenir un impacte significatiu en la classificació dels terrenys, fet que complica el seguiment dels canvis en els usos del sòl.

Per donar resposta a aquest repte, s'exposa que Andorra va sol·licitar suport a través del procés de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), que va facilitar una col·laboració amb l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).

Col·laboració amb la FAO per millorar la qualitat de les dades

Gràcies al projecte internacional CBIT-AFOLU+, finançat pel Fons Mundial per al Medi Ambient (GEF), els tècnics andorrans han rebut assessorament especialitzat per aplicar metodologies reconegudes pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

La iniciativa ha permès utilitzar, per primera vegada amb una metodologia específica per a inventaris climàtics, l'eina de codi obert FAO Collect Earth, destinada a millorar la representació dels usos del sòl.

Segons Boneta, aquesta col·laboració va suposar "veure la llum al final del túnel", ja que va aportar la seguretat que la metodologia aplicada és científicament robusta i compatible amb els estàndards internacionals.

A més de millorar la precisió dels càlculs sobre emissions i absorcions de carboni, el projecte ha permès desenvolupar una metodologia única i integrada per monitorar tot el territori nacional, fet que facilitarà futures actualitzacions de l'inventari.

Millors dades per prendre millors decisions

Els responsables del projecte destaquen que aquesta millora no només servirà per complir amb els compromisos internacionals de transparència climàtica, sinó també per proporcionar als responsables polítics informació més precisa sobre la capacitat dels boscos andorrans per absorbir carboni.

Aquest coneixement facilitarà la presa de decisions en matèria de gestió forestal, conservació dels ecosistemes i planificació de polítiques climàtiques.

Preparant el pròxim informe del 2026

Andorra ja treballa en la preparació del seu pròxim Informe Biennal de Transparència, previst per a finals del 2026. Els resultats obtinguts en aquest projecte s'incorporaran al nou inventari nacional de gasos amb efecte d'hivernacle, mentre es continua reforçant la documentació metodològica i els mecanismes de control de qualitat.

L'experiència andorrana es presenta així com un exemple per a altres països de dimensions reduïdes, demostrant que, amb les eines adequades i el suport tècnic necessari, és possible avançar cap a sistemes de transparència climàtica més sòlids i eficaços.

Foto: ’equip tècnic d’Andorra i de la FAO durant una sessió de mentoratge sobre la representació dels usos del sòl per a l’elaboració d’inventaris de gasos amb efecte d’hivernacle. (ANA)