El Govern ha aprovat aquest dimecres una bateria de mesures per continuar desenvolupant el Pacte d'Estat per a la qualitat, l'eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari. El paquet inclou una prova pilot per millorar l'atenció als pacients crònics complexos, una actualització de les tarifes mèdiques per reforçar la captació i retenció de professionals i una ampliació de les competències dels professionals d'infermeria, així com de la vigència de les derivacions a especialistes.

La principal novetat és la posada en marxa, a partir de l'1 de setembre, d'una prova pilot al Centre d'Atenció Primària (CAP) d'Andorra la Vella adreçada a una setantena de pacients crònics complexos. El programa, que tindrà una durada de dotze mesos, permetrà testar un model d'atenció integrada i multidisciplinària abans d'estendre'l a la resta del país.

Segons ha explicat la ministra de Salut, Helena Mas, aproximadament un 4% de la població presenta una patologia crònica complexa, un col·lectiu que concentra prop del 8% dels recursos sanitaris. Davant aquesta realitat, el nou model pretén oferir un seguiment més personalitzat i coordinat. "L'objectiu és millorar els resultats en salut, evitar descompensacions, visites a urgències o ingressos hospitalaris", ha afirmat.

Els pacients inclosos en la prova pilot disposaran d'un pla terapèutic individualitzat compartit entre tots els professionals implicats i seran seguits per un equip multidisciplinari liderat pel seu metge referent, amb la participació d'infermeria, medicina interna i altres especialistes quan sigui necessari. També es preveuen accions d'educació sanitària dirigides als pacients i als seus cuidadors per fomentar l'autocura i detectar precoçment possibles descompensacions.

Mas ha detallat que la prova pilot inclourà inicialment una setantena de pacients i calcula que hi participaran entre quinze i vint metges referents. Posteriorment, el programa serà avaluat a partir d'indicadors com el nombre de visites a urgències, els ingressos hospitalaris o els canvis en la medicació dels pacients. Si els resultats són positius, la voluntat és estendre el model a tots els centres d'atenció primària del país.

El metge referent continuarà percebent la tarifa habitual de la consulta, finançada per la CASS i el pacient, però, a més, el Ministeri de Salut assumirà una compensació addicional de 31,41 euros per cada visita vinculada al seguiment del pacient crònic complex, fins a un màxim de cinc visites anuals per pacient.

Noves tarifes per captar i retenir metges

El Consell de Ministres també ha aprovat l'actualització de les tarifes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que entrarà en vigor l'1 de setembre. La principal novetat és la creació d'una tarifa específica per a les primeres visites tant dels metges referents com dels especialistes, que augmentarà tres euros respecte a la tarifa actual.

Així, la primera visita d'un metge referent passarà a costar 34,41 euros, dels quals l'usuari n'assumirà 8,60, mentre que la primera visita a un especialista tindrà una tarifa de 38,67 euros, amb una aportació del pacient de 9,60 euros. Aquesta tarifa també s'aplicarà quan hagin transcorregut set anys sense cap consulta entre el pacient i el mateix professional.

"La primera visita és un acte assistencial complex, amb un alt nivell de responsabilitat, i cal donar-li el valor que té", ha defensat Mas, tot assenyalant que en aquesta consulta es fa la valoració inicial del pacient, la revisió dels antecedents clínics, l'orientació diagnòstica i l'establiment del pla terapèutic.

Paral·lelament, el Govern incrementarà un 1% la tarifa de les consultes dels metges de capçalera, que passarà a ser de 31,41 euros. Segons la ministra, aquesta actualització se suma als increments aplicats els darrers anys per reforçar el paper de l'atenció primària com a porta d'entrada del sistema sanitari.

Preguntada per l'impacte de la mesura sobre els usuaris, Mas ha indicat que l'augment suposarà aproximadament quaranta cèntims més per consulta per al pacient. Ha remarcat, però, que en el cas del programa del pacient crònic complex el cost addicional derivat de les noves funcions de coordinació serà assumit íntegrament pel Ministeri per evitar que recaigui sobre els usuaris.

Més competències per a infermeria i derivacions més llargues

El tercer dels decrets aprovats modifica el Reglament d'accés a l'assistència sanitària per ampliar les competències dels professionals d'infermeria dins dels circuits assistencials protocol·litzats. A partir de l'1 de setembre podran sol·licitar determinades proves diagnòstiques, prescriure alguns medicaments i productes sanitaris i derivar pacients a altres professionals sanitaris en aquells processos prèviament definits.

Mas ha insistit que aquesta ampliació "no substitueix la funció mèdica", sinó que reforça el treball en equip i dona més valor al paper dels professionals d'infermeria, d'acord amb les recomanacions internacionals i la demanda del Col·legi Oficial d'Infermers i Infermeres.

Entre els exemples, la ministra ha esmentat que les infermeres podran derivar directament un pacient amb peu diabètic al podòleg dins del programa de podologia ambulatòria o demanar les proves necessàries per confirmar una infecció de transmissió sexual en els circuits específics de detecció precoç.

La reforma també amplia de dotze a divuit mesos la vigència de les derivacions als especialistes, una mesura que entrarà en vigor l'1 d'octubre. Segons Mas, el canvi respon a una demanda tant dels professionals com dels usuaris i permetrà adaptar millor els seguiments clínics, reduir tràmits administratius i disminuir la càrrega burocràtica, tant en les derivacions dins d'Andorra com en les que es fan a l'estranger. La ministra ha desvinculat la modificació de les llistes d'espera i ha assegurat que l'objectiu principal és flexibilitzar una via preferent que encara considera "molt jove", però que ha d'anar adaptant-se a les necessitats del sistema sanitari.