Virtus defensa el sector primari i reclama una gestió global dels recursos naturals i forestals

Virtus considera que el sector primari ha de mantenir-se de generació en generació, ocupant un lloc rellevant en la preservació del medi natural i la gestió dels recursos naturals com l’aigua. Perquè sigui viable, l’activitat agrícola i ramadera ha de promoure els productes de qualitat, valorant la proximitat i les especificitats del territori.

El comunicat assenyala que Andorra és capaç d’oferir un segell de qualitat de la carn. Això és el resultat de l’esforç, la perseverança i la dedicació de les explotacions ramaderes que s’hi dediquen. El sector vinícola també reuneix aquestes condicions, que permet tenir terres en ús tot i l’orografia i les condicions climàtiques del nostre país. No qualsevol mena de cultiu sobreviu o resisteix a aquestes condicions, sent el tabac una planta que s’hi adapta bé i que permet tenir terres cultivades, i per tant en ús, més enllà dels prats per péixer o de dall.

Segons Virtus, si es condemna el cultiu de la planta del tabac, s’ha d’acompanyar d’alternatives adaptades a les característiques del nostre país, sense caure en criteris de moda. Tots els usos agrícoles que contribueixen a una producció nacional i autòctona han de ser viables, fent que l’esforç tingui un retorn real i realista. Per això cal defugir d’escenaris que busquen un més alt rendiment, i on el cultiu en si mateix pot representar una ombra que pesi sobre el país.

Virtus defensa que el sector primari rebi el suport necessari per mantenir-se, sent capaç de garantir un relleu generacional i un manteniment de terres que ajudin a preservar el nostre patrimoni natural. Les ajudes i subvencions han de permetre que el país desenvolupi iniciatives i polítiques d’acompanyament en el diferent ús que es fa de les terres perquè aquestes no quedin ermes si altrament poden continuar sent productives.

L’entitat assenyala que el sector primari necessita mesures de protecció que l’alliberin de càrregues administratives que desmotiven l’emprenedoria. Fent prevaldre el sentit comú respecte a millora de terres i construccions d’ús agrícola que no poden veure’s afectades pels mateixos estàndards que les construccions no agrícoles. Alhora, cal consensuar i planificar amb el sector una reutilització de les restes vegetals que poden fomentar la producció d’origen natural sense additius i que, per tant, contribueixin a una economia circular.

A més, Virtus considera que la gestió dels boscos s’ha d’enfocar en l’àmbit de país. En coordinació i col·laboració de tots els comuns amb el Govern per facilitar accions que en conjunt garanteixin mesures necessàries com tallafocs, canvis cap a arbrats menys inflamables i gestió eficaç de la biomassa o el sota-bosc. Cal recordar que el 94% del territori nacional és de titularitat pública (aproximadament un 80% dels Comuns i 14% de Govern).

Així mateix, ressalta que cal promoure que els propietaris de terrenys s’afegeixin a les polítiques de gestió mediambiental, sense complexitats burocràtiques per tal que puguin col·laborar en el manteniment del medi de manera consensuada contribuint a una gestió global del territori.

Per tant, La llei de benestar animal no pot posar en el mateix nivell les mascotes domèstiques i els animals destinats a la ramaderia. Alhora, s’han de respectar els espais marcats per la pastura d’animals de renda (ovelles, vaques, cavalls, etc.) i no deixar que els gossos particulars hi entrin.

La gestió fluvial i la neteja dels rius també mereix un enfocament de país, reclama Virtus. En aquest sentit, una coordinació entre els comuns i el Govern ha de garantir que tots els trams d’un mateix riu estiguin nets i amb el cabal corresponent en cadascuna de les parròquies recorre.

Pel que fa a la caça de determinades espècies d’animals salvatges, Virtus explica que s’ha de prioritzar el control de les més nocives com els muflons, porcs senglars, talps i altres que malmeten els conreus o posen en perill la ciutadania quan entren en zones residencials.